RESUM HISTORIC
                                                
    
      La terra ibense va coneixer poblament prehistoric, epoca de la qual s'han trobat residus diversos, aixina com pintures del nomenat «Art Rupestre Valencià» en coves proximes al seu terme.
    De la civilisacio iberica, darrere del mont de Sant Miquel, es van trobar residus de molins de farina, empedrats, i atres vestigis.
    Tambe els romans habitaren la zona de les «Hortes», en la marge dreta del riu Les Caixes, dixant sobre tot fragments de ceramica. Segons el excroniste del Regne de Valencia, Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta poblacio en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: «IBES».
    Durant la dominacio arap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant nomes en unes quantes cases. Els araps construiren tambe, en l'encerrellada de Santa Llucia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construccio d'epoca cartaginesa.
    Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als araps per un atre arap, Ceit-Abu-Ceit, sarraï al servici d'En Jaume I. Durant el sege de Biar, en 1248, diu la tradicio que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc.
    En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent tambe durant un temps a Xixona, quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.
    Durant el regnat de Felip II, el 15 de febrer de 1578, li es concedit a Ibi el titul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat juridica propia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construccio de la seua iglesia parroquial, mes concretament en 1592.
    Felip IV li concedi el titul de Vila Real. En la Guerra de successio va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo «premiaria» a Ibi en els tituls de «FIEL Y LEAL», i en la concessio d'afegir a l'escut un simbol de fidelitat, (un gos).
    D'estos anys u dels personages mes importants naixcuts en Ibi es el comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Austria, que en el seu exili austriac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el carrec d'interpret de l'esposa i fills de l'emperador.
    Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valencia, l'image de la Mare de Deu dels Desamparats, que va aplegar a Ibi en 1731, image que d'immediat es va vonvertir per als ibiers en la seua patrona.
    De l'historia mes recent es pot destacar el fusilament, a mitat del sigle passat, del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.
    L'aparicio de l'industria joguetera, el seu desenroll, l'utilisacio de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixi com l'acunyacio de moneda republicana, son els fets mes importants de la primera mitat del present sigle. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüencia de l'inmigracio atraida per la manca de ma d'obra necessaria per a l'industria del joguet. Inmigracio que pujaria la poblacio ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des de els 3.000 inicials, en poc mes de trenta anys. 
    I aço es, resumit, lo mes important de la Vila Real d'Ibi, un poble que gracies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vorer escampat per tot lo mon en un nom sinonim de bon gelat: «LA IBENSE».